Una senienca a l'Argentina, 2011

Mendoza, Argentina

 Capital internacional del vi i la bona gent

Ciutat situada al peu de la serralada dels Andes, gairebé aliniada amb Santiago de Xile. A l'estiu et deshidrates de calor, ja que te un clima desèrtic i és superen els 40 º. Plou poquíssim, però quan ho fa cauen uns aiguats que sembla que s'hagi d'acabar el món. Hi corre un vent que és diu "zonda" condicionat pel canvi de pressió degut a l'alçada, i provoca uns mals de cap molt molestos, a més aixeca polseguera i queda tota la ciutat immersa en un núvol terròs, si és molt intens paren tota activitat productiva, els nens no van a l'escola i els adults tenen permís per faltar a la feina. A l'hivern fa molt de fred per les seues baixes temperatures degut a la proximitat amb la serralada més gran del continent americà. Els Andes travessen Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Perú i part de Veneçuela, amb el seu punt més alt a l'Aconcagua amb 6960,8 metres sobre el nivell del mar.

Vaig marxar del meu estimat poble el 25 de Juliol de 2011 i he tornat el 25 de Juliol de 2012. Portava 6 anys visquen a Barcelona amb motiu dels meus estudis: primer d'Assessoria d'imatge i Organització d'esdevenimets, Despres la Tecnicatura en Moble i finalment Disseny d'interiors. Despres d'un 2011 molt trist, vaig decidir acollir-me al programa d'Intercanvi estudiantil per al tercer any de Disseny que m'oferia l'Escola d'Arts i Superior de Disseny Deià de Barcelona i vaig ser sel·leccionada. El destí més llunyà era l'Argentina, per aquesta raó i per l'amor incondicional al cinema Argentí i l 'accent encandilador que tenen, vaig decidir empendre un viatge purificador. La meua meta principal era coneixer una nova cultura, reinventar-me, despendre'm de totes aquelles pedres que acumulava a la motxilla.

Després de 64 hores de viatje per dificultats aèries pel volcà Xile vaig arribar a Mendoza. Venia de la calor pròpia del Juliol mediterrani i hem vaig trobar amb una nevada de més de 30 centímetres! Però anava preparada amb pantalons de plàstic, botes de neu i un abric que és com una manta, així que no vaig patir massa fred.

Els primers dies van ser molt desesperants. Et trobes a una ciutat nova, un país nou, un continent nou i desconegut, sense casa ni feina ni la calor humà de família i amics que tant vaig trobar a faltar. Amb els dies vaig coneixer molta gent al hostel on dormia. Els mateixos amos del hostel hem van oferir casa i feina, aixi que ja tenia 2 preocupacions menys. Treballava al hostel per les tardes de 15:30 a 23:00h i cobrava 300 pesos argentins, uns 50 euros, una misèria comparat amb els sous d'Europa, fins que vaig començar les pràctiques a l'estudi d'arquitectura.

La facultat de l'intercanvi és privada, res a ver amb la de Barcelona que és pública. El més destacat és que els professors, per la cultura on s'han criat, són més propers. Hem van ajudar molt a l'adaptació, tot i que els hi primers mesos no estava molt receptiva paper gran canvi que havia fet, seguia tenint el cap a la Sénia. A partir de Nadal la meua percepció va canviar. Vaig començar a ver les coses d'una alta manera. Era estiu i estava envoltada de persones que hem feien sentir estimada i m'acceptaven tal com sóc. Vaig recuperar velles aficions com el ball que feia més de 10 anys tenia oblidat. Els dimecres feia visita obligada al Museu d'Art Modern de Mendoza i deixava escrit al llibre de firmes les meues crítiques sobre les exposicions, generalment negatives. Acostumada a veure les mostres d'art que s'exposen a Barcelona, ​​allò era precari, però amb el pas dels mesos van fer algunes instal·lacions interessants o és que se’m va fer més entendora la seua filosofia, tant diferent a la nostra.

Tenen moltes festes nacionals. Celebren les batalles de San Martín, el dia de la Independència ... i després tenen dates senyalades molt curioses com el dia del nen o el dia de l'amic. Per a "las fechas patrias" organitzen asados populars a diferents punts de la ciutat, on mai hi falten les empanadas criollas, el choclo a la parrilla (panís) i el bon vi denominació d'origen. Després de dinar algunes organitzacions locals representen els balls típics argentins amb uns vestits preciosos. Però el punt de màxima emoció és quan la banda municipal toca l'himne nacional d'Argentina, tothom sap la lletra i el canta amb sentiment, fent especial èmfasi en la part que anomena la independència, ja que, com todos sabeu, van estar molt anys governats pels espanyols, anglesos, italians ... que van arrasar les terrestres dels natius argentins com als altres països del voltant, la massacre humana més cruel que ha existit.

Passava molt de temps a la fira d'artesans de la plaça Independència, al centre de Mendoza, on cadascún d'ells tenia mil històries per explicar dels seus viatjes per els fires de mig món. Com són tan xarradors expliquen moltes de les seues vivències, a més tots volien saber d'on era i què feia a Mendoza, i jo amb orgull senienc responia "Vinc de la Sénia, un poblet al sud de Catalunya, prop de Barcelona ".

___________________________________________________________________________________________________________________

Mendoza, Argentina

Capital internacional del vino y la buena gente

Ciudad situada al pie de la cordillera de los Andes, casi alineada con Santiago de Chile. En verano te deshidratas de calor, ya que tiene un clima desértico y se superan los 40 º. Llueve poquísimo, pero cuando lo hace caen unos aguaceros que parece que se tenga que terminar el mundo. Corre un viento que se llama "Zonda" condicionado por el cambio de presión debido a la altura, y provoca unos dolores de cabeza muy molestos, además levanta polvareda y queda toda la ciudad inmersa en una nube terrosa, si es muy intenso paran toda actividad productiva, los niños no van a la escuela y los adultos tienen permiso para faltar al trabajo. En invierno hace mucho frío por sus bajas temperaturas debido a la proximidad con la cordillera más grande del continente americano. Los Andes atraviesan Argentina, Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, Perú y parte de Venezuela, con su punto más alto en el Aconcagua con 6.960,8 metros sobre el nivel del mar.

Me fui de mi querido pueblo el 25 de Julio de 2011 y he vuelto el 25 de Julio de 2012. Llevaba 6 años vivan en Barcelona con motivo de mis estudios: primero de Asesoría de imagen y Organización de Eventos, Después la Tecnicatura en Mueble y finalmente Diseño de interiores. Después de un 2011 muy triste, decidí acogerme al programa de Intercambio estudiantil para el tercer año de Diseño que me ofrecía la Escuela de Artes y Superior de Diseño Deià de Barcelona y fui seleccionada. El destino más lejano era la Argentina, por esta razón y por el amor incondicional al cine Argentino y el acento encandilador que tienen, decidí emprender un viaje purificador. Mi meta principal era conocer una nueva cultura, reinventarme, desprenderme de todas aquellas piedras que acumulaba en la mochila.

Después de 64 horas de viaje por dificultades aéreas por el volcán Chile llegué a Mendoza. Venía del calor propia del Julio mediterráneo y hemos encontré con una nevada de más de 30 centímetros! Pero iba preparada con pantalones de plástico, botas de nieve y un abrigo que es como una manta, así que no sufrí demasiado frío.

Los primeros días fueron muy desesperantes. Estás en una ciudad nueva, un país nuevo, un continente nuevo y desconocido, sin casa ni trabajo ni el calor humano de familia y amigos que tanto eché de menos. Con los días conocí mucha gente en el hostel donde dormía. Los mismos dueños del hostel hemos ofrecieron casa y trabajo, así que ya tenía 2 preocupaciones menos. Trabajaba en el hostel por las tardes de 15:30 a 23:00 h y cobraba 300 pesos argentinos, unos 50 euros, una miseria comparado con los sueldos de Europa, hasta que empecé las prácticas en el estudio de arquitectura.

La facultad del intercambio es privada, nada ver con la de Barcelona que es pública. Lo más destacado es que los profesores, por la cultura donde se han criado, son más cercanos. Hemos ayudaron mucho a la adaptación, aunque les primeros meses no estaba muy receptiva papel gran cambio que había hecho, seguía teniendo la cabeza en la Sénia. A partir de Navidad mi percepción cambió. Empecé a ver las cosas de una alta manera. Era verano y estaba rodeada de personas que hemos hacían sentir querida y me aceptaban tal como soy. Recuperé viejas aficiones como el baile que hacía más de 10 años tenía olvidado. Los miércoles hacía visita obligada el Museo de Arte Moderno de Mendoza y dejaba escrito en el libro de firmas mis críticas sobre las exposiciones, generalmente negativas. Acostumbrada a ver las muestras de arte que se exponen en Barcelona, ​​aquello era precario, pero con el paso de los meses hicieron algunas instalaciones interesantes o es que se me hizo más entendedora su filosofía, tan diferente a la nuestra.

Tienen muchas fiestas nacionales. Celebran las batallas de San Martín, el día de la Independencia ... y luego tienen fechas señaladas muy curiosas como el día del niño o el día del amigo. Para "las Fechas patrias" organizan asados ​​populares en diferentes puntos de la ciudad, donde nunca faltan las empanadas criollas, el choclo a la parrilla (maíz) y el buen vino denominación de origen. Después de comer algunas organizaciones locales representan los bailes típicos argentinos con unos vestidos preciosos. Pero el punto de máxima emoción es cuando la banda municipal toca el himno nacional de Argentina, todo el mundo sabe la letra y el canta con sentimiento, haciendo especial énfasis en la parte que llama la independencia, ya que, como Todos sabéis, estuvieron muchos años gobernados por españoles, ingleses, italianos ... que arrasaron las terrestres de los nativos argentinos como a los demás países de alrededor, la masacre humana más cruel que ha existido.

Pasaba mucho tiempo en la feria de artesanos de la plaza Independencia, en el centro de Mendoza, donde cada uno de ellos tenía mil historias que contar de sus viajes por los ferias de medio mundo. Como son tan charlatanes explican muchas de sus vivencias, además todos querían saber de dónde era y qué hacía en Mendoza, y yo con orgullo senienc respondía "Vengo de la Sénia, un pueblito al sur de Catalunya, cerca de Barcelona".